Política espanyola-Notícia
¿Pot desaparèixer el Partit Popular?
El PP agonitza entre les crisis internes, l'auge de Ciutadans i les imminents sentències judicials
¿Pot desaparèixer el Partit Popular? La qüestió revesteix un alarmisme desproporcionat, però reflecteix la decadència política del marianisme i exposa fins on pot deteriorar-se la crisi dels populars per les guerres de família internes que esquitxen l'antiga lleialtat al líder suprem, de tal manera que Mariano Rajoy no sap com servir al partit: presentant-se altra vegada o marxant-se a casa. Discuteixen els politòlegs sobre els antecedents. I no acaben d'acordar si l'agonia del PP s'assembla més al cadàver d'UCD o si cal remetre-la al trauma que va sacsejar el PSOE després dels temps de Zapatero. Qualsevol de les hipòtesis predisposa una travessia en el desert, però convé prendre seriosament la profecia apocalíptica d'UCD ja que l'alternativa al PP no exigeix al votant conservador cap torsió o distorsió ideològica.
Ciutadans representa una opció natural. Pressuposa un territori conegut i fins legitimat on semblen haver-se garantit la unitat territorial, l'economia liberal i l'èmfasi reformista. Votar a Ciutadans no és ja un experiment. Ni una temeritat. I no constreny als simpatitzants a l'esforç emocional que implicaria lliurar-se al PSOE a l'antiga lògica bipartidista o en els punts de consens socialdemòcrata.
Se suposa que la política penitenciària és una línia vermella. I que Rajoy no va a concedir al PNB l'acostament dels presos etarres, però la precarietat de la legislatura i el possibilisme de Mariano ja ens han demostrat que el PP és un partit somnàmbul. Els seus únics arguments d'identificació amb la societat se'ls han proporcionat les psicosis nacionals -presó permanent revisable, el cas de La manada-, fins a l'extrem de reclamar per a si el populisme que tantes vegades li han retret als partits demagògics.
¿Pot desaparèixer el PP? La qüestió anirà adquirint vol en les properes setmanes. No ja per la inèrcia de les enquestes, per les obscenes disputes internes, per la negligència de la gestió de la crisi catalana i per la guillotina que li espera al futur candidat a la Comunitat de Madrid, sinó perquè s'acosten les sentències de la Gürtel i la Púnica. I perquè d'elles pot derivar-se un efecte polític i judicial anihilador al qual no posarà remei el ritme de l'economia.

Comentarios
Publicar un comentario