Notícia sobre música culta.

José Manuel Zapata en un momento de su espectáculo.

La millor teràpia per a una orquestra és riure de si mateixa. Més quan travessa les seves tensions, com la Nacional d'Espanya (ONE, per les seves sigles en castellà). Però pot ser que s'oblidessin d'elles quan l'any passat li van encarregar a José Manuel Zapata un repte iconoclasta. Des de llavors, el tenor granadí porta temps sotmetent a teràpia a altres formacions i aquest dimarts li toca a l'Orquestra d'Extremadura en el Teatre Real. Junts posaran en peu -o pels sòls- el seu espectacle . Ho ha muntat al costat de Paco Mir, del Tricicle. Consisteix en tirar per terra clixés i fer de pas un homenatge a Danny Kaye, que va destrossar el ritu al costat de Zubin Mehta i altres directors. Aquesta és la intenció d'aquest "showncierto", com ell l'anomena.




Comentarios

Entradas populares de este blog

6-Diari o Revista- Hugo Expósito

Elisabeh Wurtzel- N1 (xavi)

SANITAT (2)