bloc

 El futbol és (de tota) la gent

Link del bloc original:

Panenka

Proclamem sovint que el futbol és de la gent. Quan volem defensar l'essència de el joc, vam argumentar que, durant dècades, el futbol va ser (i hauria de seguir sent) un joc per i per a tothom. Però darrere d'aquest 'gent', darrere d'aquest 'tots', no sempre es va incloure a el conjunt de la gent i no sempre estar tots representats. Que la nostàlgia no ens faci oblidar que, en aquells temps enyorats de futbol pur, de fang, de Recopes i transistors, els estadis eren un lloc gairebé exclusivament masculí, viril. En molts casos, a més, l'ambient que envoltava a el joc patia de masclisme i fins de racisme. També a la grada, on els càntics homòfobs i els crits intolerants estaven en auge. També sobre la gespa, on el futbol femení era vist com una curiositat, un divertiment de què el seguidor fins podia burlar. També dins de l'vestidor, on el silenci dels que se sentien diferents era indestructible.

Si el futbol d'avui és un reflex de la societat, com ho va ser ahir, podem estar satisfets. Tot i que encara queda molt camí per recórrer, al voltant de la pilota es concentra actualment una comunitat molt més diversa, amb protagonisme de col·lectius antany marginats. Per arribar fins aquí han estat clau iniciatives individuals -de pioneres i rebels de el futbol femení com Ana Carmona o Irene González; de jugadors professionals com Justin Fashanu, el primer que va declarar la seva homosexualitat-, però també un bon nombre d'esforços col·lectius. Avui el panorama de el futbol està copat per clubs tradicionalment masculins que compten amb un equip femení. Bé, és un senyal inequívoc que l'aposta és cada vegada més decidida i definitiva. Però és de justícia aplaudir la feina d'aquelles entitats que van creure en un futbol jugat per dones, com el Madrid CFF o el UDG Tenerife, avui a la màxima categoria. Estem en el camí correcte. Un camí que el Santander també recorre decididament amb la seva iniciativa 'Football Can 2041', per assolir un futbol de el futur que gaudeixi de la diversitat del món en què vivim. I que el futbol sigui, de debò, cosa de tots. I de totes.