Entrevista - Llibres

 ENTREVISTA A ISAAC ROSA

Aquesta es una entrevista que van fer a Isaac Rosa, un escriptor i columnista de la revista Eldiario.es:

 

Com descriuries la teva rutina d'escriptura? Assenyala si t'és possible la combinació dels teus hàbits analògics i digitals en posar en paraules el que desitges escriure.

A mà i a màquina de manera simultània. Diria que sóc un analògic digitalitzat. Escric directament en l'ordinador, tant articles de premsa com una novel·la, però sempre envoltat de moltes notes manuscrites. Uso l'ordinador com a processador de textos, poc més en el que a escriptura es refereix. I per descomptat com a font d'informació principal. També necessito imprimir per a llegir a fons un escrit, i corregir en el paper abans de l'última versió.



Com a escriptor/a d'una banda i com a persona per una altra, és a dir, com a eina de treball i com a eina de vida, com descriuries la teva relació amb el teu telèfon, el teu ordinador, la teva tauleta?

Com a eina de treball, diria això de “ja no puc viure sense ell”, referit a l'ordinador però també al telèfon, sobretot com a articulista de premsa que sovint ha d'escriure en cafeteries, aeroports o trens. I el mateix dic del “núvol”, sense la qual ja no sé funcionar per simultanejar dispositius i arxius. Més enllà del laboral, intent que no envaeixi molt la meva vida i sobretot la de les meves filles. M'imposo restriccions horàries i d'ús per a evitar temptacions irresistibles.



Has percebut alguna modificació en la teva manera de pensar i estructurar un escrit en confrontar el record dels teus temps d'iniciació (imaginem que pròxims a les pàgines de paper) i els actuals, que inevitablement el nostre temps de lectura i escriptura es consumeix de manera creixent, per moments de manera absoluta, en les quals nosaltres diem pàgines-pantalla o pàgines de llum?

És una obvietat que no escrivim ni sobretot llegim com abans. Sobre el tema de la capacitat d'atenció, dispersió, multitasques i tal no tinc una reflexió pròpia, la qual cosa he llegit a autors més aviat tecnófobos, encara que el discurs apocalíptic també triomfava en els primers temps del vell telègraf, que en el seu moment també anava a empobrir la lectura i l'escriptura amb la seva economia radical de llenguatge. Reconec que em costa concentrar-me en la lectura profunda davant tantes distraccions, i segurament també afecta a la meva escriptura en un nivell que no sé mesurar. Ho noto més quan escric a mà, encara que sigui una breu nota: la meva mà va massa lenta per al que el meu cervell és capaç de retenir un pensament abans que arribi el següent.

En quins aspectes significatius ha canviat l'ordinador i altres dispositius i recursos digitals els teus mètodes, els teus hàbits i els teus ritmes de treball com a creador i/o intel·lectual?

Com a creador no he conegut una vida pre-tecnològica, des de la meva primera novel·la escric directament en l'ordinador. El que sí m'ha canviat, entenc que en un sentit de ser més productiu, és la velocitat de tasques, l'accés il·limitat a informació amb Internet, i últimament les facilitats del treball en núvol. En el concret, la meva primera novel·la la vaig escriure tirant tardes en biblioteques i hemeroteques (manejant microfilms, que no sé si encara s'usen); mentre que per a l'última novel·la la major part d'informació la vaig obtenir d'Internet o intercanviant coneixement amb persones a les quals només conec de xarxes socials.



Perceps alguna distinció generacional significativa en relació amb l'estructura i el maneig del llenguatge dels seus textos en les/els autores/és que segueixes i que per edat manegin amb major fluïdesa els recursos pròpiament digitals i més al dia?

Crec que la meva generació (nascuts en els setanta) és l'última que té un peu en l'analògic i un altre en el digital: educats en paper, vam tenir els primers i molt bàsics ordinadors en l'adolescència, i no vam conèixer Internet fins a ser veinteañeros. Alguna cosa ens ha de quedar del primer cervell analògic, com qui continua calculant preus en pessetes després de tants anys d'euro. Però en els autors actuals, fins i tot els més joves, continuo veient una manera poc naturalitzada de relacionar-se amb la tecnologia o introduir-les en les seves obres, i no noto diferències en el maneig d'un autor treintañero respecte als de la meva edat. Caldrà esperar que la primera generació nativa d'Internet escrigui novel·les.



O/i, més en concret, igual que és un fet demostrat el profundament que el cinema —un art híbrid i tecnològic per antonomàsia, producte del que a principis del segle XX es considerava tecnologia punta— ha afectat i influït en la novel·la, en quins detalls concrets creus que estaria afectant i influint en les/els aficionades/us a escriure en edat més primerenca els nous recursos i rutines d'expressió i comunicació que dominen les seves relacions des de la infància i adolescència —xats, videojocs en grup, missatgeria compulsiva i comunicació en xarxes, emoticones, escriptura multimodal, etc—?

Em remeto a la resposta anterior: encara cal esperar als primers escriptors totalment natius d'Internet (els avui veinteañeros per a veure si afecta). El que avui veig en novel·les o cinema no em sembla significatiu.

                    Redacció: Natalia García